Hi havia una vegada… un infant, un nen o… potser una nena… ara no ho recordo! Serà que no era important! Un infant! Un infant ben especial! Perquè te’n puguis fer una idea… tan i tan especial… com són|sou tots i totes! Com ho ets tu! Feliç, alegre, generós, juganer, la vida el meravellava i sovint… somiava despert! Tenia la sensació de ser tan lleuger que podia volar! Tan valent que podia moure muntanyes! Tan feliç que la vida li somreia! Tan amorós que la mare, el pare, les àvies,… no se’l podien treure de les faldes! Tan curiós… que investigava i explorava tot el que tenia al seu voltant! Tan generós que mai s’oblidava de compartir! Tenia… un cor immens! Irradiava tantíssima llum… que mai passava desapercebut! Era pura vida! La veritat en persona!
Passen els anys… un rere l’altre i… aquest infant va a l’escola, es relaciona cada vegada amb més persones, cada vegada li agrada més la TV, passar estones a la tablet i també, quan pot, al telèfon mòbil dels pares… Cada vegada se sent més apagat, ja no sent el seu cor tan alegre i content. Ara ja gairebé no somia amb els ulls oberts, i la vida en lloc d’apassionar-lo… s’ha convertit en una motxilla en la que porta carregada cada vegada amb més pes a la seva esquena! Pel seu aspecte… juraries que és una altra persona! Com si s’hagués pogut arribar a oblidar de qui és ell de veritat. Com si s’hagués perdut en un laberint del que li costa entreveure la sortida… com si s’hagués desconnectat de la seva vida, de la sàvia veu del seu cor.
Però… alguna cosa haurem de fer, no? No el podem pas deixar així, veritat? Alguna cosa hi podem fer! Coneixes algun nen/a que se senti o s’hagi pogut sentir així? I tu, potser alguna vegada?
L’infant es treu les sabates! Sent la Mare Terra sostenint-lo, abraçant-lo, acariciant els seus peus, omplint-lo de vida a través de les seves arrels. Així que de nou, li agafa afició tan sovint com pot anar al bosc, a la platja, a banyar-se al riu, a escoltar el cant dels ocells, a observar com es mouen els núvols, com n’és de molla la pluja, com arriba de ser calent el sol, com l’embolcallen els sons del dia i de la nit, com l’acarona la brisa i com l’esperruca el vent, es perd entre les estrelles a la nit i… de nou! Torna a somiar despert! A sentir-se lleuger fins poder arribar a imaginar-se que pot volar! Tan valent que pot moure muntanyes! Tan feliç que la vida li somriu! Tan amorós que… encara va de falda en falda! Tan curiós que investiga i explora tot el que hi ha al seu voltant! Tan generós que mai s’oblida de compartir! Sent de nou el seu cor immens! Irradiant tantíssima llum que mai passa desapercebut! Quan aquest infant é fidel al seu sentir… manifesta pura vida! Esdevé la veritat en persona! Feliç, alegre, generós, juganer,… meravellat per la vida!