3, 2, 1 i… stop!

A casa tot s’atura! És moment de respirar amb família.

Totes i tots ho deixem tot i… “Hola respiració! On et trobes?”

El més petit de tots es troba estirat sobre la catifa amb un conte entre les mans. Així sent les seves inhalacions i les seves exhalacions tranquil·les. Com si es tractés d’un mar en calma.

La mitjana es troba tancada a la seva habitació, asseguda a l’escriptori preparant-se per l’examen de llengua de demà, i les seves inspiracions i espiracions són curtes i ràpides. Se sent que a mesura que va passant l’estona, cada vegada ho són més. I que la seva respiració es troba cada vegada més concentrada a la zona del pit. I quan més estona passa, més esforç li costa respirar. L’aire que agafa sent que podria comparar-se amb un fil prim, prim, prim… Que de mica en mica se la va emportant només a viure a dins el cap.

El més gran de tots, tot suat i assedegat, després d’un munt de xuts a la porteria del parc del davant, arriba a casa amb uns bufets que en lloc de respirar sembla una màquina de tren, de les més antigues! Agafant i traient l’aire per la boca, tan ràpid, que sembla una cursa respiratòria que estigui disposat a guanyar.

La mare està parlant per telèfon amb l’àvia, somrient tota l’estona, amb un gest amable i paraules amoroses van sortint de la seva boca i sense parar: “mama quina bona veu que fas, que divertit t’ho deus haver passat…”. I respira joiosa, plena de vida, com si de llum s’anés alimentant. Mentrestant el pare fa el sopar, el seu moment de desconnexió després d’un dia ple fins a petar. La seva respiració és atenta, plena, present. Només veure’l una se n’adona que inhala i exhala de manera tan conscient que un amb el menjar sembla que es troba estar.

I pel que anàvem… ja al vespre i abans de sopar, es reuneixen tota la família i 3, 2, 1… tot s’atura! És moment de respirar!

Tots plegats es prenen aquest moment del dia per poder conversar, compartir i respirar.

Abans de començar, es prenen uns instants per descobrir com està el seu cos i com se senten després de tot un dia carregat d’activitat. I observen també, com es troba la seva respiració: a quina part del cos es concentra el seu moviment, quin és el seu ritme, i si l’aire entra i surt pel nas o per la boca. I normalment, ho solen dibuixar donant-li forma, color o representant-ho amb un objecte, una paraula, un animal… segons la seva imaginació.

D’aquí, cadascú escull el respiròmetre que sent en aquest moment i el va resseguint amb el dit i al ritme de la respiració. I de mica en mica i sense esperar-s’ho, passen coses! Tot canvia! El ritme de la respiració, la postura del cos, el soroll dels pensaments, la qualitat de les emocions, el batec del cor, l’energia de la sala… Tots i cadascun al seu ritme, sense necessitat de fer cap mena d’esforç van viatjant rumb a la seva pau interior, cada un a la seva pròpia. Ara totes les respiracions, i cada una al seu compàs, ballant al ritme de: dins · fora · dins · fora · dins · fora · (…). Sense presses i amb total comoditat.

I cadascun en el seu moment, reprenen de nou l’escolta del seu cos, observen la respiració i dibuixen de nou allò que ha canviat.

En acabar, si els ve de gust, comparteixen una abraçada col·lectiva i tots junts cap a sopar!

by Marta Bell-lloch Corney

… desvetllar el plaer de simplement poder-se sentir present. On el cap, el cos i el cor gaudeixin d’aquest instant de permetre’s parar i familiaritzar-se amb aquesta sensació de ritme orgànic i natural.

… i així, poder portar aquesta experiència en diferents moments i àmbits del teu dia a dia.

… el que em permet poder-hi centrar la meva atenció, i d’aquí poder entrar al meu món interior.

On el fet de posar l’atenció a la respiració, passa de ser una idea a convertir-se en una acció.

… passen a tenir també un efecte a nivell inconscient, al que entrarem a través de la pràctica.

Oferint l’oportunitat d’experimentar diferents respiracions, partint de la diversitat inherent en les persones i dels moments viscuts per cada una d’elles.

… aniràs descobrint com et vas sentint en funció del respiròmetre escollit, de la respiració utilitzada i del temps que hi destinis.

Així que tu mateix/a, en funció de com et sentis, molt aviat sabràs quin dels respiròmetres i quina de les respiracions triar, i quant de temps dedicar-hi per poder recuperar la teva pròpia pau ♥

… a prendre consciència dels teus pensaments, de les teves emocions, del teu cor, la teva energia…

I veuràs com aquesta pràctica té efecte en el teu dia a dia, en la teva relació amb els altres (família, amistats…), en la manera de veure’t, d’escoltar-te, de pensar-te, de mirar-te, de cuidar-te, d’estimar-te, de veure i viure la vida♥

… perquè així els infants puguin trobar-li tot el sentit. A més de poder traslladar els beneficis en el si d’aquesta.

… és important donar-se lloc per obrir-se a l’experimentació. Sense esperar resultats immediats, ni tampoc posant expectatives envers un mateix/a, ni respecte l’infant.