Ja des de ben petita i al llarg de la meva vida que he viscut una certa desconnexió amb el meu cos: manca de coordinació, desconfiança en les meves capacitats, sensació de pesadesa,… I tot el que això comporta: inseguretat, baixa autoestima, efecte sobre l’autoimatge i autoconcepte de mi mateixa,… Amb el temps, i no fa pas masses anys, que aprofundint en l’auto observació i l’autoconeixement, que he descobert que existeixen les persones PAS –Persones Altament Sensibles– (no és que m’agradi posar etiquetes, però saber més m’està ajudant a fer les paus amb mi mateixa). El cos és receptor de múltiples estímuls a través dels òrgans dels sentits i també des d’una part més subtil, entenc que va ser el fet de protegir-me d’aquesta sobre estimulació el que em va portar a aquesta desconnexió amb el meu cos en algun moment de la meva vida. Desconegut per a mi fins fa relativament poc temps.
Ha estat a través de la pràctica d’àssanes (postures de ioga) que aquesta relació Marta-cos-Marta ha començat a canviar, a esdevenir mica en mica cada vegada més cordial i amable. El que està retornant la confiança amb mi mateixa i amb les meves possibilitats. Però el que realment sento que ha estat i està essent clau en aquest increment de la consciència i percepció corporal, ha estat la pràctica de l’ATB. Tant a nivell com del meu cos físic com més enllà d’aquest. Aconseguint una relació més harmoniosa, de respecte, acceptació, amable i amorosa cap a mi mateixa. Capacitant-me a habitar el meu cos amb presència i consciència, sentint l’arrelament, el contacte amb la Terra,… el que m’ha donat l’impuls a poder obrir les ales i volar, a sentir-me lliure i no engabiada i limitada per aquest. Sempre m’havia resultat relativament fàcil el fet de connectar amb el meu sentir (cor), la meva transcendència, amb la meva part més intuïtiva,… però al no sentir-me arrelada, desconnectada a la meva part física, tot això es quedava en aire, com a una creació mental, sense prendre forma ni oportunitat d’esdevenir realitat. Un munt d’idees però amb la incapacitat de portar-les a terme.
“Amb els peus arrelats/ancorats a la Terra, deixo que del cel/l’Univers vingui cap a mi”
A més, per la manera com es presenta la pràctica de l’ATB: com a un joc, amb humor, d’una manera divertida i desenfadada amb lloc per a les sorpreses,… M’ha ajudat a fer les paus amb la Marta nena, la Marta que no m’agradava perquè era incapaç de saltar a corda, de fer la vertical, seguir una coreografia,… Converint-se així en una pràctica totalment sanadora per a mi. Aportant-me noves formes de relacionar-me amb mi mateixa. A reconèixer-me des d’una altra mirada.
D’aquí la introducció de les pràctiques de ATB (vídeo) en les activitats regulars del CURS 2018-2019
Quan estem parlant de ATB estem fent referència a Awareness Through the Body, el Desvetllar de la Consciència a través del Cos. Programa desenvolupat a partir del 1992, i en constant evolució per l’Aloka Martí i en Joan Sala, dos catalans que viuen a la comunitat d’Auroville, a la Índia. Allà, actualment, és una matèria curricular més que s’ofereix a les escoles. Engloba un conjunt de tècniques provinents de diferents disciplines: ioga, dansa, relaxació, tècniques de respiració, fisioteràpia,… les que tenen en comú el fet d’afavorir l’auto observació i l’expansió de la consciència podent ajudar a la persona a trobar la seva naturalesa essencial i a desenvolupar aquest potencial únic que es troba l’interior de cada un de nosaltres. Contribuint en l’autodescobriment, autocontrol i el desenvolupament de la capacitat d’experimentar la realitat d’una manera més plena, respectant sempre les necessitats i capacitats úniques de cada persona.
<<ATB (https://despertardelaconcienciamedianteelcuerpo.wordpress.com/about/temas-y-actividades/ és un programa exhaustiu d’exercicis que té com a finalitat expandir la consciencia i oferir la possibilitat tant a infants com a adults de tornar-se conscients de les seves pròpies percepcions i habilitats, de manera que poden esdevenir independents i conscients de si mateixos. Les activitats són creatives i sovint divertides, es desenvolupen gradualment i fomenten l’atenció, la concentració, la relaxació i donen una sensació de benestar.
El programa s’implementa conduint primerament a la persona a un estat de receptivitat, el que pot “escoltar” millor la gran quantitat d’informació que rep contínuament, tant del món interior com exterior. Una vegada aconseguit aquest estat, els exercicis permeten descobrir, gradualment, la complexa amalgama de la que està format i li proporcionen la possibilitat de trobar eines per a manejar més efectivament aquesta complexitat>> (Aloka Martí i Joan Sala)
