<<Cada dia estem exposats a 60.000 anuncis de la televisió i es calcula que des del naixement de l’escriptura fins el 2013 es van produir 5 bilions de megabytes d’informació, i que aquesta quantitat es crea ara cada dos dies, i que hi ha més de 60.000.000 de blogs, i més de 50.000.000 webs i que es creen a un ritme de més de 10.000 per hora i un garant típic entre missatges (…) de 10.000 paraules a la setmana, l’equivalent a llegir-se 3 vegades El Quixot, i que a Espanya s’envien cada dia 563.000.000 de mails, és a dir 23 mails per persona i dia (…) Suportem una interrupció en la nostra feina cada 8 minuts i cada interrupció ens costa 25 minuts de productivitat, i tenim una mitjana de 8 finestretes obertes i saltem de l’una a l’altra cada 20 segons. I els nens/es i adolescents entre 8 i 16 anys passen una mitjana de 7 hores davant dels mitjans digitals, (…) el que provoca una sobre estimulació que dificulta la concentració (…) Patim la síndrome d’activitat parcial contínua (…) Una infoxicació (…) L’atenció és el nostre recurs escàs>> (Fernando Tobías)[1]
<<Nosaltres estem allà on està la nostra consciència>>
El que manifesta que vivim davant una realitat fragmentada, plena de constants interrupcions i distraccions. Una realitat que ens aparta de nosaltres mateixes/os i dels demés, el que pot tenir efectes en les relacions amb les persones més properes a nosaltres. Una realitat on estan constantment presents l’estrès, la desorientació, la tristesa, la desconnexió, la dispersió,… Una realitat en la que ens hem oblidat completament dels ingredients essencials pel nostre benestar i pel benestar dels nostres sers més estimats: l’amor, l’alegria, la comprensió, la pau, l’equilibri, el reconeixement,… el fet d’estar presents.
Davant aquesta realitat el mindfulness pot acompanyar-nos a adonar-nos el que està passant en el moment present. Mindfulness significa atenció plena o consciència plena, “parar atenció d’una manera concreta: intencionadament, en el moment present i sense jutjar” (John Kabat Zinn).
<<INHALO i sé que estic inhalant (DINS), EXHALO i sé que estic exhalant (FORA)>> (Thich Nhat Hanh)
TOTHOM pot practicar el mindfulness. No fa falta res d’especial. Podem fer les mateixes coses de sempre, però simplement, essent-ne conscients: caminar, parlar, menjar, treballar,… Tots i totes tenim la capacitat d’estar atents.
El que aporta beneficis a grans, infants, adolescents i famílies.
[1] Transcripció de la videoconferència de Fernando Tobías: “Mindfulness: enfoca l’atenció a l’era de les distraccions”
