L’ESTRELLA QUE NO VEIA LA SEVA PRÒPIA LLUM. Un conte de Nadal

L’ESTRELLA QUE NO VEIA LA SEVA PRÒPIA LLUM

Miro cap al cel i… quedo totalment embadalida! Centenars… què dic centenars! Milers… què dic milers! Milions i milions d’estrelles les que… començo a comptar-les i… no hi ha manera! Sempre m’acabo descomptant! Les nits d’estiu, m’agrada estirar-me a fora i… deixar-me meravellar per la seva bellesa! No sabria pas dir quina és la més bonica de totes!

Un dia com qualsevol altre… vaig treure una de les màrfegues aquí al pas de la porta. Per un moment… vaig deixar d’escoltar el cant dels grills, també de les granotes i dels ratpenats que sovint aletegen per aquí al davant. S’apropava un so, un soroll en forma de gemec, un plorar, que tot i ser un plorar s’apropava a la dolçor del cant d’un àngel. Però… d’on venia!

Vaig mirar a costat i costat, també davant i darrera meu i… res de res! Per què… i cap amunt!?! Doncs SÍ! Era una ESTRELLA! La meva estrella! Per què… tu com t’imagines com és la teva? La meva estrella se sentia trista… Observava totes les altres i les veia brillants i resplendents! Molt més brillants i resplendents que ella! Però jo… no ho veia així! Jo la veia PRECIOSA! BRILLANT! RADIANT com la que més de totes!

Però… i ara… com ho faria això? Com es fa perquè una estrella pugui veure la seva pròpia llum? On podia trobar la resposta? Així que… em vaig aturar, em vaig asseure a respirar, sense fer res més! I així durant uns instants… a veure si d’aquesta manera la veu del silenci em donava alguna solució. Al cap de poqueta estona… ja HO TINC! La meva veu interior (aquella que no se sent per fora i només se sent per dins…) em va donar una pista! Un VIATGE!

Acompanya a la teva estrella a visitar el planeta dels animals! Una vegada allà, observeu-los MOLT BÉ i imiteu-ne les seves postures. Aquest serà el primer pas perquè la teva estrella comenci a adonar-se de qui és… començant a reconèixer la naturalesa del seu cos! I… SÚPER! Primer repte ACONSEGUIT! Habitant el seu cos, l’estrella s’adona que almenys dins seu hi ha una espurna de llum. Així que… continuem amb el viatge!

La segona parada va ser al planeta dels cossos amb nas gegant. I aquests nassos tan grans? -Em va preguntar la meva l’estrella. Doncs perquè… per poder apropar-se a la seva pròpia llum una de les coses que havia de fer era RESPIRAR! Però no d’una manera qualsevol! Sinó sentint les pessigolles de l’aire entrant i sortint pel nas! La meva estrella ho va provar posant-hi tota la seva atenció i… sembla que… un pas més! Ja no se sentia tan trista i començava a adonar-se d’un suau centelleig. A punt i amb ganes de continuar!

La tercera recomanació consistia en fer una volta per l’espai, per a observar i visitar estrelles de totes mides, colors, formes, diferents resplendors, de més de brillants i de no tant, ratllades, pigallades, fines, rugoses,… Tot tipus d’estrelles! Recordant que ella també és estrella, que aquesta llum també forma part d’ella, tot i que ara encara no ho acabi de veure…

La següent parada va ser al planeta GRATITUD, on tothom es donava les més sinceres GRÀCIES per tot. Primer ens costava una mica d’entendre-ho: gràcies per la casa, gràcies per tenir un llit, gràcies per poder gaudir de la calefacció durant l’hivern, gràcies per tots i cada un dels aliments,… Però… si això ho tinc cada dia! Perquè tantes gràcies!?! Seria qüestió de provar-ho… I SÍ! La meva estrella i jo podíem experimentar com cada vegada que donàvem les gràcies, la llum esdevenia cada vegada més brillant i més resplendent! L’estrella podia començar a sentir-la de veritat!

L’estrella se sentia més radiant que mai! Però… si aquesta vegada he deixat de veure la meva pròpia llum… podrà passar-me més vegades, veritat!?!

Jo li recordo que tot té solució i, a més, li proposo un truc infal·lible! -Mira estrella, et proposo fer una llista de 10 coses que et fan sentir realment feliç! 10 coses que no es puguin anar a comprar, sinó que simplement et fan sentir el cor content pel simple fet de viure-les! En fas mínim una cada dia! D’aquesta manera podràs mantenir la teva llum radiant cada dia! Podent-la sentir així… sempre més!

I així ho va fer! La meva estrella va descobrir que el silenci tenia totes les respostes, la resposta a tots i cada un dels reptes. I que habitant el cos, estant atent a la respiració, visualitzant allò que jo soc, donant gràcies i gaudint d’allò que em fa sentir realment feliç… em manté connectat/da al meu cor, a la llum de la meva estrella, perquè… JO SOC L’ESTRELLA!

L’ESTRELLA QUE NO VEIA LA SEVA PRÒPIA LLUM. Un conte de Nadal