Llevar-se, esmorzar, dutxar-se, rentar-se la cara i les dents, vestir-se i preparar-se per anar a l’escola o a treballar, dinar, seguir estudiant o treballant, berenar, extraescolars (llengües, esport, música, art…), pàdel, córrer, una cervesa al bar, anar a recollir els fills, sopar, mirar la TV, mantenir-se connectada al mòbil… I això varia en funció de l’edat de la persona, de la seva condició social, del lloc on s’ha nascut… Però per qui més, per qui menys, són accions diàries que unes o altres ressonen en la majoria de nosaltres. Sumat a tecnologia, a més i millor, a rapidesa, a immediatesa… a estrès, neguit, malaltia, soledat, tristesa… I tot el que vius o has viscut en tu en un moment o altre de la teva vida, veritat? I entremig de tota aquesta voràgine, t’has plantejat alguna vegada que les coses podrien ser diferents?

Doncs… naturalment!

Aquesta és una invitació a què et donis l’oportunitat, ni que sigui per un dia!, a sentir-te flor, a sentir-te arbre, a sentir-te ocell, a sentir-te aigua, terra, sol, lluna… A sentir-te un element o part de la natura. El que més et ressoni! El que sentis que més vibra en tu♥

Així que et proposo que, per uns instants, et portis les mans el cor, al mateix temps que sents el contacte de la planta dels teus peus tocant la terra, la part alta del teu cap connectada al cosmos a través d’un fil imaginari, i et capbusses en el va i ve de la teva pròpia respiració, sentint que cada vegada et vas apropant més a tu mateixa… I sents o visualitzes aquell element, aquella part de la natura amb la qual més t’identifiques i el que més s’identifica amb tu. El que primer t’arriba.

A partir d’aquí, dediques un dia, en el que només llevar-te et sents aquest element o part de la natura. I segueixes amb el teu dia a dia habitual, sense més ni més. Però sentint quin és l’efecte que aquest tindria sobre aquest element o aquesta part. I en vas prenent consciència: al llevar-te, a mesura que va passant el dia i també en acabar-lo. Com afectaria el teu dia a dia aquest element o aquesta part de la natura escollida?

Després, un altre dia, gireu els papers. Avui decideixes en funció de la naturalesa d’aquest element: les seves característiques, les seves necessitats… la seva naturalesa. I observes l’efecte que sorgeix en tu, en el teu dia a dia, en els teus hàbits, activitats i rutines, en el teu entorn… Com creus que podria arribar a afectar en les decisions del teu dia a dia?

Com ho has viscut en tu? T’imagines, per exemple, haver escollit el sol. La font de vida d’on tothom prové, i l’obligues a llevar-se de pressa i corrent amb el so de l’alarma del despertador quan encara és completament fosc. Anar a una velocitat i a un ritme que no sabem si l’aproparien o l’apartarien massa de la Terra i els efectes que això tindria tant en el planeta com a la resta de la galàxia. T’imagines un sol tan absort per la tecnologia, per la pressa, per la immediatesa… que s’oblidés de qui és de veritat? Quins efectes creus que podria tenir en el dia a dia de les persones, dels animals, de les plantes, en el clima, en la temperatura, en les estacions, a l’aigua… que el sol es regís en funció de la feina, de l’agenda, de les auto imposicions… Que estrany, veritat?

En canvi, amb el canvi de rols poder-se sentir el sol, mínim per un dia… que només la pròpia presència esdevingui font de vida, de llum, de cura, de calidesa, d’escalfor… T’imagines poder prendre consciència, cada dia, d’aquest sol intern i poder-nos-el regalar a nosaltres mateixes, al nostre entorn i a la vida mateixa♥

El mateix amb la fluïdesa de l’aigua, la bellesa de les flors, la ciclicitat de les papallones i de totes i cada una de les plantes que neixen d’una llavor per acabar oferint les seves pròpies llavors, les fases de la lluna, l’abast de l’oceà format per una comunió d’infinites gotes formant una unitat, l’alquímia del cuc de terra, convertint la mateixa terra en el seu propi fertilitzant… I com des d’aquí la vida esdevé pura màgia, meravellosa, totalment perfecte, orgànica i natural♥

T’imagines per un moment que totes i cada una de nosaltres tinguéssim la capacitat de primer un dia i després un altre i seguit d’un altre i un altre… De mica en mica, i a poc a poc, d’una manera totalment natural i orgànica, anéssim recordant, re/descobrint, tot allò que ens manté a prop, en connexió amb la pròpia naturalesa i la pròpia veritat de cada una de nosaltres. Com de mica en mica i sense presses, i sumant d’una en una, quin seria l’efecte que esdevindria sobre la Natura: la nostra mirada, la nostra cura, la relació establerta… Com el fet de recordar-nos, de descobrir-nos natura esdevindria un immens regal per aquesta mateixa♥

Jo formo part de la natura així com ella forma part de mi♥

#naturalment

by Marta Bell-lloch Corney