Avui em toca a mi! De camí cap a aquesta vida ideal, la MEVA VIDA IDEAL!
Si estàs llegint aquestes publicacions des del principi, o bé és la primera i alguna cosa de les que llegeixes ressona en tu… ENHORABONA! BENVINGUDA! EM DONO LES GRÀCIES! M’AGRAEIXO! D’una manera sincera el fer d’haver-me permès ESCOLTAR-ME a mi mateixa, a la meva part més íntima i sincera que segurament m’està demanant a crits que M’ESCOLTI, que EM PERMETI, que em RE/DESCOBREIXI, que em RE/CONNECTI amb ella, que em MANTINGUI FIDEL a mi mateixa.
Una vegada fet aquest pas, un pas de valenta! Segurament el mes complicat de tots! No sé si t’està passant… però sovint hi ha una part de tu que ho té molt clar, però una altra es manté ancorada en un mar de dubtes… QUEDA’T! MATEN-TE FERMA a la primera: la teva crida interior. La segona és la teva ment, no vol que la deixis anar, té por a perdre privilegis, a deixar de governar anàrquicament el teu vaixell. Així que… ENDAVANT!
Com a sers vius que som, com a part de la natura que som… en la vida es tracta de repetir, repetir i repetir: el dia i la nit, de dilluns a diumenge, de gener a desembre, primavera – estiu – tardor – hivern, naixement – vida – mort,… la vida està composta de cicles, que es van repetint l’un rere l’altre. A més, com a sers vius que som, com a part de la natura que som… portem incorporat en nosaltres la bellesa de les flors, la fortalesa dels arbres, la llum de les estrelles, la lleugeresa de l’aire,… i sovint ens n’oblidem. Oblidem la nostra essència, la nostra naturalesa. Connectats, enganxats a la nostra ment capritxosa que ens demana entreteniment i distracció, enfocats a l’exterior, al canvi constant, lluny de la saviesa innata en nosaltres com a sers naturals que som. Saviesa a la que només tenim excés quan aconseguim aquietar la ment, fent-nos amigues del silenci, de la quietud,… la porta d’accés al nostre món interior. Per fer-te una idea clara…
Imagina’t un llac… només podràs contemplar la bellesa del seu fons, quan l’aigua es trobi en calma.
I la clau per a tenir accés a aquesta porta, a aquest estat, consisteix en una pràctica constant i el fet de desenganxar-me/desaferrar-me/desidentificar-me d’aquest resultat. El que no és el mateix que desinteressar-se. Practico deixant anar el control del resultat que desitjo, sinó que deixo que el resultat esperat esdevingui per si sol. Centrant-me en aquesta pràctica, la que passa a formar part dels hàbits del meu dia a dia i mantenint-me observadora, espectadora conscient de tot allò que va sorgint en mi (diari personal).
Com que sovint persistir pot convertir-se en una tasca feixuga et proposo un…
COMPROMÍS AMB MI MATEIXA, amb la meva ESSÈNCIA, amb aquesta CRIDA INTERIOR. Una força on poder recórrer quan defalleixi, per quan em minvi la confiança en allò que estic fent, per quan apareguin les excuses, per a EMPODERAR-ME SEMPRE QUE HO NECESSITI!
Així que signo un COMPROMÍS amb mi mateixa, perquè JO HO VALC! El que queda lluny de ser egoista, sinó que si jo sóc feliç desprenc FELICITAT, si jo m’estimo regalo AMOR, si em trobo en el meu centre CREO HARMONIA i EQUILIBRI al meu voltant.
Jo CREO, VEIG i VISC el MEU MÓN a la meva manera!
Jo HISSO les VELES, PRENC el TIMÓ de la meva vida. Avui, aquí i ara, en aquest moment!
Tan simple i senzill com SER TU MATEIXA!
