12.ooo quadres en 10 anys, Vicent Van Gogh, crec recordar… La Vida ens parla constant, de fet… nosaltres mateixes ens parlem constant. El que passa que sovint i degut a les nostres preocupacions, a les infinites llistes de… tot allò que haig de fer: sopar, dentista, entrenaments, partits, reunions,… La vida es converteix en un joc de malabars, molt més enllà de poder-nos obrir a l’escolta i deixar-nos meravellar constant per tots els regals que la Vida té a punt per a nosaltres ♥ I ‘altra cosa és… sentir-nos-en plenament mereixedores!
Saps de què t’estic parlant, veritat? MERÈIXER!? Una paraula amb un signifcat plenament desconegut en gran part de la meva història de vida. Primer perquè no sentia que encaixés en lloc, després per la feinada que tenia per intentar encaixar en algun lloc, seguint per fer i viure allò que creia que era el correcte per mi, per després acabar desmontant-ho tot i viure immersa en el sentiment de culpa i… SÍ! Després i per fi! JO SOC MEREIXEDORA! Tot i que falta encara sentir-m’ho al 100% i en cada instant de la meva meravellosa vida♥
Hola! Soc la Marta Bell-lloch Corney. Filla d’en Xevi i la Carme, la gran de 3, germana d’en Jordi, amb qui em porto un any i mig, i de l’Anna, amb qui me’n porto tres. Soc mare també de 3, en Roger, la Nora i en Mikiyas. Els que actualment tenen 18, 16 i 14 anys, respectivament. En Roger va néixer quan jo només (i només perquè es considerava que era molt jove) tenia 22 anys, el mateix dia que jo, el 4 de maig; la Nora, dos anys després: una bonica i dolça flor de primavera. I quan tenia també només (i gran història que comporta aquest només!) 15 mesos vam anar plegats a Etiòpia a reunir-nos amb en Mikiyas. Potser 3 germans amb colors, trets i orígens diferents, però amb una energia molt similiar. Realment havíem de ser nosaltres!
Doncs, segueixo! 12.000 obres en 10 anys va ser el que va aprèixer per casualitat | causalitat un dia mentre estava llegint. El meu dubte | sentir | inquietud en aquells moments era: de tot el que veig i sento… què escullo!? Per on començo!? Cap a on tiro!? És una, o són unes de les reflexions | qüestions | dubtes que em persegueixen des de ja fa un bon temps. Em sento tan inspirada, veig i sento amb claredat tantes coses… que em sento saturada | bloquejada, sense saber cap a on tirar… Bé! Doncs Van Gogh va aprèixer just quan un bon amic acabava de dir-me: «sembla que pel que m’expliques t’estàs plantejant què escollir, i jo el que sento és: endavant amb TOT, Marta!» I aquí, amb aquesta frase, la Vida no va fer res més que confirmar-m’ho: ENDAVANT AMB TOT!
Una part de mi no ho té clar, sinó CLARÍSSIM! Aquest en soc i me’n sento completament mereixedora! Em sento com a un simple canal manifestador de Vida♥ Però una altra part de mi em dona a entreveure totes les meves pors · obstacles · inseguretats · … Però sí! Em sento ara i més que mai: ÉS EL MOMENT! Així que, endavant amb les 12.ooo obres en tan sols 10 anys!
Continuarà…